La importància d'estar d'acord en que el fill rebi un tractament

Els pares poden tenir diferents opinions sobre la cura dels fills i una d’elles pot ser la necessitat de rebre, o no, tractament psicològic. Això pren especial rellevància quan els pares estan separats. Es tracta d’una situació que es viu amb molta angoixa per part del progenitor que consulta i que genera molts dubtes de com resoldre-la.

Implicació dels pares

Quan s’inicia un procés de valoració diagnòstica d'un nen és recomanable que ambdós pares estiguin implicats. Des dels nostres serveis demanem a tots dos pares que vinguin a les visites, els convidem a que ens expliquin la seva preocupació, els informem de les dificultats que trobem i de l’evolució del seu fill, els oferim pautes, suport i orientació sobre recursos. Tot en benefici del benestar psicològic del menor i de la seva família.

Pares separats

L’infant pot viure amb els dos pares o bé, en el cas en que estiguin separats, només amb un progenitor. Segons el Llibre segon del Codi Civil de Catalunya relatiu a la persona i família, els progenitors separats tenen el deure de compartir tota la informació relativa a l’educació, la salut i el benestar general dels fills i, per tant,  és obligació legal del progenitor que demana la nostra atenció informar de la nostra intervenció a l’altre progenitor. Si existeixen reticències, pel motiu que sigui, des dels nostres serveis oferim diferents mitjans per facilitar la comunicació: Ja sigui una trucada telefònica, per correu... Els professionals de la salut estem obligats, si ens ho demanen, a informar ambdós tutors sobre l’estat de salut dels fills, dels tractaments i/o recomanacions clíniques, independentment de si tenen, o no, la guarda i custòdia del fill.

Quan hi ha la negativa d’un progenitor

En el cas en que un dels progenitors/tutors es negui expressament a que el seu fill rebi atenció psicològica, els professionals hem de replantejar la nostra intervenció. Els pares o tutors tenen dret a acceptar, o no, la indicació terapèutica que se li ofereix des dels professionals. Hem de remarcar que per a poder realitzar un treball psicològic de qualitat amb l’infant és necessària la participació d’ambdós pares. Pare i mare han de veure la necessitat de suport psicològic i ambdós han d’ajudar als professionals a entendre les dificultats dels seu fill. En aquest context és important que el fill quedi preservat del possible conflicte que existeixi entre els pares.

Situacions límit

Si els pares no troben acord en quant a la indicació terapèutica o el servei d’atenció, hauran de resoldre el conflicte per via judicial o amb mediació familiar per tal d’acostar posicions o millorar el diàleg.

Si davant d’aquest desacord els professionals valoren que el fill té dificultats greus, necessita suport psicològic que no està rebent i es troba en situació de risc d’empitjorar el seu estat de salut, prevalen els drets de l’infant i tenim l’obligació de fer un comunicat de risc a l’organisme oportú en cada cas, per tal de protegir-lo davant la seva indefensió.

A la pràctica

  • Si estàs preocupat pel teu fill i vols demanar consulta psicològica és recomanable que li facis saber a l’altre progenitor.
  • Si detectes que l’altre progenitor no està massa d’acord en iniciar un procés terapèutic parla-ho amb el professional, que es posarà en contacte per informar sobre la necessitat de la seva participació en el tractament.
  • Si has fet la consulta i et trobes que l’altre progenitor no està d’acord en continuar la valoració diagnòstica o tractament, fes-ho saber al jutjat que pertoca o bé demana una mediació familiar.
  • Eviteu que els vostres fills siguin els receptors de les vostres disputes.
  • Què he de fer si l’altre progenitor es nega a que el nen continuï amb el procés terapèutic?

    El més recomanable és iniciar un procés de mediació familiar per tal de millorar el diàleg. Com a últim recurs es pot fer saber a les autoritats judicials.

     

    Es poden fer visites de suport psicològic al meu fill si l’altre progenitor s'hi nega?

    Si l’altre progenitor es nega explícitament haurem de parar el procés iniciat. Si valorem que el nen està en risc de patir un agreujament del seu estat de salut si no rep el tractament, estem obligats a comunicar-ho a les autoritats pertinents per tal de garantir el benestar del menor.

     

    Què es la mediació familiar?

    La mediació familiar és un mètode extrajudicial de resolució de conflictes que es caracteritza per la intervenció d'una tercera persona imparcial i experta que té com a finalitat ajudar les parts a obtenir per elles mateixes un acord satisfactori quan es presenten conflictes derivats de les situacions de separació, divorci, crisi de convivència, fills comuns, etc.

     

    On puc demanar mediació familiar?

    Directament al Centre de Mediació del teu municipi o a través de Serveis socials. També es pot demanar a la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques- Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya (C/Pau Claris, 158-160, 4t, Telèfon 935674484/ 935674483).

 

Lleis relacionades:

 

Llei del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família. Tram. 200-00054/08. Aprovació Ple del Parlament. Sessió núm. 83, 14.07.2010, DSPC-P 127.

Art 236-12 I Art 236-13. Deure d’informació.

 

Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica (“BOE”274, de 15-11-2002)

Article 21.2. L’alta del pacient.

 

Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infancia i l’adolescència. DOGC 5641-2.6.2010

Article 24. 2. Actuacions de les administracions publiques.

Article 44.Dret a la prevenció, la protecció i la promoció de la salut

Article 102. A) Definició i concepte de les situacions de risc. F) El conflicte obert i crònic entre els progenitors, separats o no, anteposen llurs necessitats a les de l’Infant o adolescent

 

Llibres:

 

Françoise Dolto. “Cuando los padres se separan” (1989) Paidos Ibérica.

 

Enllaços web:

 

Generalitat de Catalunya. Departament de Justicia.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons