El meu fill no vol separar-se de mi

Durant els primers mesos d’edat els nens encara no es poden fer a la idea que els pares són algú diferent a ells. Aviat (als 5 mesos més o menys) poden “pensar” en els pares si els tenen davant. Al voltant dels 9 mesos d’edat els nens ja poden imaginar coses dels pares quan aquests no estan i comencen a adonar-se de que els pares se’n poden haver anat i no poden encara entendre si tornaran o quan ho faran.

És un moment difícil

Són moments que poden generar molta ansietat i poden donar problemes al quedar-se sols al llit, o a l’anar a la guarderia, o poden passar-ho malament en altres separacions en el domicili quan els pares no poden estar amb ells. Poden mostrar-ho plorant, enganxant-se als pares o fent rabietes. Com no entenen que el cuidador tornarà ni tenen encara un concepte del temps, la reacció és molt normal entre els 8 mesos i els 15 mesos d’edat. Si el problema és molt manifest o es perllonga molt en el temps sense millorar, es podran fer consultes per facilitar aquesta separació.

És important prestar atenció i reconèixer els propis sentiments en relació a deixar el nen i el que se sent de no ser el qui es queda amb el nen.

A la guarderia

Els pares poden ajudar a fer millor les separacions al voltant de la entrada a una guarderia: Acompanyant el nen i visitant el lloc abans de que comenci a anar-hi. Quedant-se amb el nen una petita estona abans de deixar-lo. Deixar el nen quan aquest no estigui ni cansat ni amb gana i avisar-lo de quan tornarà amb un ritual de separació afectuós, breu i ferm. No escapolir-se sense acomiadar-se (el nen perd la confiança i pot tenir por de que el pare desaparegui quan ell no se n'adoni). Evitar compartir amb el nen la pròpia ansietat que tenen els pares per la separació (nomes confirmaria les pors que ja té el nen). Aprendre noms de cuidadors, companys o rutines del centre on estarà per poder-ne parlar i conversar. Es pot oferir algun objecte de transició (foto, manteta, alguna joguina que li permeti recordar que és estimat pels pares i que aquests tornaran). Jocs de separar-se i trobar-se en els primers mesos.

Amb familiars i cangurs

A vegades costa deixar-lo a l’altre progenitor o a familiars propers. Cal aprofitar que el nen percep bé l’entusiasme i la confiança que es posa en el cuidador. Aquests, en absència dels pares, poden dir amb paraules el que pensen que els nens poden estar sentint (quan estan tristos o plorant) i assegurar-los que els pares tornaran a una hora determinada.

Si són les primeres vegades que té un cangur: intentar que es coneguin una mica i/o juguin abans de marxar els pares. En el moment de la separació: avisar quan es marxa, dir on es va i quan es tornarà. Però no perllongar el comiat. El comiat ha de ser curt. És millor no mostrar nervis ni tristesa si el nen plora i transmetre confiança en qui el cuida. No tornar a casa un cop s’hagi marxat. Les primeres vegades les absències que siguin curtes i desprès ja es podran allargar.

A l'hora d'anar a dormir

Si l’ansietat es presenta per la nit al quedar-se soln és important que les estones que es passen junts abans d’anar a dormir siguin el més mimoses, tranquil·les i divertides possible. Si el bebè plora després que el deixis al llit està bé anar a veure’l per tranquil·litzar-lo i per assegurar-se que està bé, però cal intentar fer visites breus perquè aprengui a adormir-se sense molta ajuda dels pares. Aquesta etapa inicial és un bon moment per afavorir la seguretat, la confiança i l’autonomia.

A la pràctica

  • Transmetre seguretat al nen.
  • Inventar jocs de separar-se i retrobar-se.
  • El comiat ha de ser curt.
  • No escapolir-se sense acomiadar-se.
  • No tornar un cop s'ha marxat.
  • No mostrar nervis ni tristesa si el nen plora.
  • Transmetre confiança en qui cuidarà del nen.

Llibres:

Daniel J. Siegel; Tina Payne Bryson (2012) "El cerebro del niño". Alba Editorial.

 

Enllaç:

Baby center

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons