Com explicar als fills la separació dels pares?

Sovint es creu que davant la separació dels pares no és necessari explicar als nens petits que els pares es separen suposant que no ho entendran o per evitar que pateixin, però hem de tenir en compte que els nens son més capaços d’acceptar realitats doloroses del que ens pensem, que la ignorància genera una ansietat difícil de manejar, que les veritats a mitges només confonen i creen desconfiança, mentre que la veritat crea confiança i seguretat.

Com explicar als fills que els pares es volen separar?

El què s'expliqui als fills de la separació dels pares els ajudarà a preparar-se per adaptar-se als molts canvis d'aquesta nova etapa de la vida familiar i els pares han de tenir present que les emocions que ells manifestin quan els ho expliquin determinarà, en gran part, la reacció dels nens davant d'aquesta notícia.

Tot i que, sovint, es difícil planificar la separació dels pares per minimitzar l'impacte sobre els nens, és important estar segurs de la decisió abans de parlar-ne amb els fills. Els nens han de saber que els pares s'ho han pensat abans de prendre una decisió tant important. Un cop presa la decisió, cal parlar-ne abans de que es faci efectiva, però sense que es demori en el temps.

Ajudar a entendre quines implicacions tindrà

Respecte el motiu de la separació, l'explicació ha de ser general i amb paraules senzilles, explicant que entre ells les coses no van bé, i que a partir d'ara viuran separats. S'ha d'evitar crear una imatge negativa de l'altre progenitor. És possible que els nens petits no ho entenguin al principi però amb el temps ho entendran i caldrà anar-ho parlant a mida que preguntin. Depenent de la seva edat interpretaran el significat de la separació de diferent manera degut a les diferencies en la seva maduresa cognitiva.

Cal explicar-los els aspectes rellevants que comporta la ruptura com la absència d'un dels pares, la continuïtat de la relació amb ell i altres canvis relacionats amb la vida quotidiana. Aquests temes s'han d'acordar  prèviament entre els pares i no fer escollir als nens, ja que això els posa en un conflicte de lleialtats que només els farà patir. És important, en lo possible, evitar pèrdues i canvis afegits a la separació: canvis d'escola, de casa, de poble, familiars, amics, activitats, etc.

Quines reaccions poden tenir els fills al rebre la notícia?

És molt habitual que els fills tinguin por davant d’una situació desconeguda. En aquest cas, solen despertar por a ser abandonats, a perdre la protecció dels pares i per això els pot costar separar-se d’ells. Tristesa expressada amb plors, irritabilitat, enuig es mostren en les actituds d’oposició. Els més petits, fins i tot, poden tenir retrocessos evolutius que podem notar en el llenguatge, que es tornin a fer pipí, problemes al anar a dormir... És molt habitual que els fills puguin pensar que són els culpables d’aquesta situació i és important que els fem saber que la separació no és culpa seva. Els més grans poden tenir problemes a l’escola, a l'hora de menjar (per excés o per falta) i dormir.

Què poden fer els pares per ajudar als fills?

El més important es respectar les diferents reaccions i donar-los un espai per parlar-ne. Parlar de les pors i preguntar, interessar-se per quines són i tranquil·litzar-los serà el millor bàlsam. D'aquesta manera aprendrem a reconèixer els sentiments que tenen els fills, i si la situació ho permet compartir els sentiments propis dels pares davant de la separació, però sempre de forma raonada, positiva, evitant culpabilitzar l'altre. Els pares han de estar disposats a respondre les preguntes que els seus fills els hi puguin fer sobre el tema però els detalls concrets del motiu de la separació han de quedar entre els pares. Si notem que el nen se sent culpable, cal assegurar tantes vegades com faci falta que no tenen cap culpa d'aquesta situació. Cal destacar, també, la importància de les persones properes als nens (família, mestres) estiguin informades de la decisió de la separació per tal de que puguin respondre a les preguntes que els hi puguin fer. En el cas de que les dificultats persisteixin en el temps es recomana consultar amb el pediatra perquè valori si cal atenció professional.

A la pràctica

  • És essencial que els nens, també els petits, sàpiguen els canvis que viuran durant el procés de separació.
  • Parlar de les situacions de canvi que es puguin produir amb antelació.
  • És important que els dos, pare i mare, ho expliquin verbalment als fills.
  • És important clarificar que ells no tenen res a veure en la ruptura ja que, sovint, els fills se senten culpables.
  • S'ha de clarificar que els pares els seguiran estimant i cuidant.
  • No respondre a les reaccions dels nens amb càstigs sinó amb comprensió, donant seguretat i suport.
  • Mantenir els hàbits i rutines dins les possibilitats.
  • Estar atents als canvis que es puguin observar en els nens a l'escola contactant amb els mestres.
  • Tranquil·litzar-los amb la seguretat de que seguiran essent estimats i cuidats pels pares i actuar amb conseqüència.
  • Què he de fer quan el meu fill no vol dormir sol i té por que el deixin?

    Tranquil·litzar-lo, assegurar-li que estant a uns passos d'ell, que no el deixaran, mantenir algun ritual com explicar un compte si es practicava abans, però no quedar-se amb ell fins que s'adormi.

  • Què he de fer quan el meu fill de 5 anys expressa la fantasia que els pares es reconciliaran?

    Tornar a explicar que els pares ja no volen seguir vivint junts, que les coses entre ells no van bé, tot i que seguiran comunicant-se per parlar d'ell i per seguir-lo cuidant perquè els dos segueixen essent els seus pares i aclarir que la separació es un fet permanent.

Consulten uns  pares, alertats per l'escola, perquè la seva filla de 5 anys presenta un mutisme selectiu amb persones adultes, d'uns mesos d'evolució.

En una de les entrevistes acudeixen els pares sols i expliquen que estan en procés de separació, encara segueixen vivint junts i per evitar conflictes no es parlen entre ells i no parlen de la separació amb la seva filla perquè els preocupa fer-la patir.

Parlem del mutisme de la seva filla i del mutisme familiar, de les seves pors, de la importància de enfrontar-se ells a la seva nova realitat i de parlar-ne els dos amb la seva filla, ajudant-se de les orientacions mencionades amb anterioritat.

En successives entrevistes els pares informen que la comunicació entre ells i amb la seva filla sobre el tema s'ha obert i va en augment i observen que la nena ha anat tornant, paulatinament, a confiar i a parlar amb els adults.

Constatem que els canvis produïts en l'abordatge i comunicació de la separació dels pares en l'àmbit familiar ha incidit en la resolució del problema.

  1. Elissa P. Benedex  i  Catherine F. Brown.  Como ayudar a sushijos a superar el divorcio. Ediciones Medici. Barcelona.
  2. Duncan R. Duncan D. Ustedes se divorcian, sushijos no. Editorial Estaciones. Buenos Aires.
  3. Janette R. Johnston i altres. Cuentos para enseñar a sushijos a entender el divorcio. Editorial Paidós.