Com es pot ajudar a un fill davant d’una nova parella d’algun dels progenitors?

L'aparició d’una nova parella sempre suposa un canvi en l’estructura familiar, ja sigui en casos en què la parella s’ha separat, un dels membres hagi quedat vidu... o qualsevol altra circumstància. Com tot canvi significatiu necessitarà un temps per ser elaborat i moltes vegades provocarà canvis puntuals en el comportament dels infants, així com també pot permetre que apareguin determinats sentiments que, en ocasions, poden ser desagradables. Un d’aquests sol ser la gelosia.

Què és la gelosia?

La gelosia és “el sentiment recelós de qui tem que un altre li pot ser preferit”. Les persones ens sentim geloses quan considerem que hi ha una altra persona que està rebent l’amor o l’estima, que haurien d’estar destinats a nosaltres.

Com es manifesta en els infants?

La forma en què es pot manifestar és molt diversa però generalment apareixen rabietes, agressivitat, tornar-se a fer pipí o caca quan aquesta etapa ja s’havia superat, tornar a fer servir un llenguatge infantil... També podem trobar que els infants busquin diferents maneres de cridar l’atenció, o també que es mostrin més tímids, tancats, inhibits. Fins i tot poden aparèixer canvis d’humor sobtats sense una causa evident.

Com viuen els infants l'arribada d'un nou progenitor?

És força habitual que els nens i nenes tinguin por de deixar de ser estimats com abans. Por a que el pare o mare li prestin menys atenció, o fins i tot poden arribar a tenir por de ser abandonats. Sovint, tot això pot provocar sentiments de ràbia, tristesa, o ansietat, i que es manifestarà de forma diferent en cada cas.

Parlar dels sentiments

Per començar és molt important no culpabilitzar: Ajudar a qui ho pateix a reconèixer que el que està sentint no és dolent. També pot ajudar no considerar les seves manifestacions com una cosa a canviar, sinó entendre que és un procés normal i que ja passarà. Per exemple, si un nen comença a fer-se pipí o a estar més neguitós, serà millor ajudar-lo a reconèixer el sentiment de gelosia i dir-li “és normal que et faci ràbia, estiguis enfadat. Però encara que ara el pare o la mare estimi a una altra persona, mai et deixarà d’estimar”. És a dir, el fet de reconèixer el sentiment i al mateix temps ajudar-lo a transformar les seves fantasies com ser abandonat o deixar de ser estimat, ajudarà a calmar-lo.

Com ho hem de fer?

No hem de pretendre que aquestes manifestacions de la gelosia hagin de desaparèixer immediatament. És important respectar el temps del nen i la manera en què ho està expressant. Serà des d’aquesta comprensió i des del respecte que podrà anar fent el seu procés i serà a mesura que vagi comprovant que el pare o la mare segueixen estimant-lo tant com abans, que el neguit anirà disminuint. Quan es detecta aquesta situació, també es pot ajudar al nen estant més temps amb ell, buscant moments de relació de qualitat, com a manera de demostrar que tot i la aparició d’una nova parella, la relació pare/mare-fill/filla, no s’ha trencat ni deteriorat.

Quan s’ha de consultar?

Que l’infant se senti gelós amb l’aparició d’una nova parella és normal i, en principi, que es reaccioni davant d’aquesta nova situació no es preocupant. Això no vol dir que en determinats casos els adults ens puguem sentir més tranquils consultant a un professional, ja que ens pot ajudar a buscar la manera d’afrontar aquesta situació de la forma més adequada guiant, ja sigui als pares com també als infants, en aquest procés. També pot ser útil consultar en els casos en que el malestar sigui massa intens i l’adult no trobi la manera de fer-hi front, així com en les situacions en les que un cop s’ha produït el canvi, considerem que el malestar i les seves manifestacions es prolonguen de forma excessiva en el temps (aproximadament entre 3 i 6 mesos).

A la pràctica

  • Hem d’ajudar a identificar els gelos cap a la nova parella.
  • No culpabilitzar per sentir gelos.
  • No renyar per les manifestacions de ràbia, malestar, o altres manifestacions associades a la gelosia.
  • Ser comprensius i pacients amb les manifestacions de malestar.
  • Recordar, tant com sigui necessari, que mai deixarem d’estimar-los.
  • Ajudar, sense forçar, a apropar al nostre fill a la nova parella.
  • No respondre agressiva ni violentament quan reclami l’atenció.
  • Ser molt carinyosos, tendres i propers en quests moments, que poden ser dolorosos pels nostres fills.
  • Com li dic al meu fill/a que tinc una nova parella?

    És important que aquest pas es doni quan el pare/mare també estigui segur. Cal buscar un moment de tranquil·litat, sense interferències i posar molt d’èmfasi en que l’amor i la dedicació cap a ell/a no disminuirà. Hem de ser capaços d’aclarir que podem estimar a moltes persones al mateix temps i que en cap cas hi haurà cap modificació de la nostra estimació vers l’infant.

  • Què faig quan el meu fill/a rebutja a la meva nova parella?

    En cap cas se l’ha de culpabilitzar ni castigar. És important respectar els seus sentiments, ser comprensiu i al mateix temps no cedir davant de la ràbia ni possibles demandes d’exclusió de la nova parella.

  • El meu fill es fa pipi, o caca, o té moltes rabietes des que tinc parella. He de consultar?

    Tot i que consultar mai està de més, es pot esperar un temps fins que la nova situació s’hagi estabilitzat. Si després d’un temps (entre 4 i 8 mesos) segueixen apareixent aquests senyals seria convenient consultar a un professional perquè ens ajudi a clarificar i redreçar la situació.

  • Quan la meva parella no dorm a casa, el meu fill/a pot dormir a amb mi?

    Els nens i nenes han de dormir al seu llit. Posar ordre a casa és posar ordre al seu cap. Que cadascú dormi on li toca ajuda a clarificar les relacions i els ajuda amb els límits. Dormir amb els fills quan la nova parella no és a casa els fa sentir més exclosos quan la parella ve, ja que poden sentir que els treu el lloc.

  • Cada vegada que estic amb la meva parella el meu fill/a fa tot el possible per separar-nos i cridar l’atenció. Què he de fer?

    Per començar, no cedir, no complaure’l en la seva demanda. Ser explicatiu i comprensiu, no enfadar-se ni castigar-lo. És important no caure en la seva manera de cridar la atenció ja que això tendeix a perpetuar la seva demanda.

  • És bo que passi més temps amb la nova parella perquè s’adapti més ràpid?

    No hem de forçar aquests moments. Hem de respectar el seu ritme, sobretot si s’observen dificultats. És important reservar espais per estar amb el fill sense la parella i, poc a poc, anar-ho introduint. Com en tota parella de pares, cal mantenir aquests espais exclusius amb els fills.

  • Com ajudar-lo en l’adaptació?

    Que sigui progressiva. Que no ho senti com una invasió del seu espai ni de la relació amb el/la pare/mare. Ajuda començar amb activitats on el nen pugui gaudir i que  associï la nova persona a situacions agradables.

Una mare consulta al servei preocupada per les reaccions que el seu fill està tenint des de que la seva parella a anat a viure amb ells; es torna a despertar per les nits, vol ficar-se al seu llit, manté una actitud agressiva cap a ella i cap a la parella. Es qüestiona si ha fet bé amb la decisió de decidir conviure amb l’actual parella.

El terapeuta la tranquil·litza dient que és una reacció normal, que segurament durarà un temps i poc a poc anirà desapareixent. Se li recomana intensificar la relació amb el nen, buscar espais on puguin estar junts i gaudint, i que vagi verbalitzant que el fet que hagi vingut a viure la nova parella no suposa cap canvi el la relació mare fill i que ella el segueix estimant moltíssim.

Mendez-Aponte, Emily. "Cuando papá y mamá se separan". Editorial San Pablo, 2002.

Vallejo-Nagera, Alejandra. "Hijos de padres separados: Consejos para recuperar la armonia y el respeto ante un nuevo futuro". Editorial Temas de hoy, 2006.

Czernin, Monika. "Hijos felices de padres separados". Editorial Medici, 2004.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons