Al meu fill li han diagnosticat autisme. Què he de fer?

Els pares dels nens a qui se’ls ha diagnosticat un Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) han d`afrontar un procés d'adaptació difícil, degut a les pròpies emocions i temors que el terme autisme genera referit a un fill, i als nombrosos dubtes i interrogants que es plantegen en relació a tot el que cal fer per ajudar-lo, en especial la recerca d`ajuda especialitzada.

Diferents nivells de gravetat

El Trastorn de l'Espectre Autista es manifesta en graus molt diferents segons el nen. Sol fer-se present entre els 18-36 mesos de vida però pot passar desapercebut més enllà d`aquesta edat, especialment quan els nivells d'aprenentatge i llenguatge són alts. Per tant, amb un mateix diagnòstic coexisteixen nens amb molt diferents nivells de gravetat i amb combinacions de símptomes i capacitats individualitzades.

Símptomes comuns

Els símptomes més clars són l'alteració greu i persistent en les seves aptituds per relacionar-se i comunicar-se amb els altres; a més a més mostren interessos repetitius i/o conductes estereotipades. Davant la presència o sospita de qualsevol conducta que indiqui de forma persistent manca de resposta social, aïllament, desinterès pels altres, interessos o comportaments absorbents o extravagants cal consultar immediatament al pediatre o a l'especialista en salut mental.

És important detectar-ho el més aviat possible

La detecció precoç del trastorn és molt important. Un diagnòstic precís realitzat per professionals clínics especialitzats ha de ser l'autèntic punt de partida per aconseguir els objectius que detallem a continuació:

A la pràctica

  • Cal constatar l'existència del trastorn per començar a acceptar i conèixer les implicacions del diagnòstic, amb l'ajuda dels especialistes, i resolent els dubtes i inquietuds que puguin plantejar-se.
  • Convé partir de la convicció que, per ajudar al nen a créixer, cal fer-ho des del reconeixement de la seva individualitat i les seves potencialitats.
  • La planificació d'un treball d`ajuda efectiva al seu voltant ha de comptar amb la participació de: pares, familiars, mestres, i tota la resta de professionals intervinents (per exemple de Salut Mental o Atenció Precoç).
  • És recomanable informar-se sobre els serveis o associacions locals de pares de nens afectats pel mateix trastorn, així com del suport que poden oferir.

Això ha de permetre:

  • Entendre les causes dels seus comportaments, i les dificultats del nen per regular l'expressió emocional i conductual.
  • Interpretar adequadament els seus senyals o manifestacions d'afecte o desig, i les seves dificultats davant els canvis, les situacions socials i la consideració de la perspectiva dels altres.
  • Identificar les seves competències i fortaleses i recolzar-nos en elles per ajudar-lo a construir una identitat basada en les seves qualitats positives i el seu potencial real de creixement personal i aprenentatge.
  • Millorar, en definitiva, la interrelació i comunicació mútues entre el nen i les persones més significatives del seu medi familiar i social.
  • El TEA es cura?

    Les dimensions més nuclears del trastorn es mantenen durant tota la vida, però en alguns casos, depenent de les capacitats i recursos del nen,els símptomes poden evolucionar cap a formes més atenuades o menys interferidores de l`adaptació quotidiana del nen, especialment si s`ha dut a terme un treball educatiu i terapèutic continuat. 

    Quines són les causes?

    Actualment es considera que es deu a la intervenció de diversos factors genètics i ambientals, sense que es coneguin exactament quins són i com interactuen. 

    Com es detecta el TEA?

    És possible que alguns pares hagin intuït, al llarg del primer desenvolupament del nen, que alguna cosa “no va del tot bé”. En d`altres casos, però, el nen pot mostrar un desenvolupament aparentment normal fins que l`entrada a l`escola bressol o al parvulari, on s'evidencien els primers senyals d`alarma: poc o gens interès en els altres, dificultats per identificar situacions de perill, conductes d`aïllament o desconnexió, manca d`interès o gaudi en el joc o en activitats de grup. 

    Com es diagnostica el TEA?

    El Trastorn de l`Espectre Autista és un diagnòstic psicològic, elaborat exclusivament a partir de l`anàlisi i valoració de la conducta i els comportaments del nen.

 

El Jan és un nen de 4 anys que arriba a la consulta del Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil acompanyat dels seus pares. Estan preocupats perquè les rebequeries del nen davant les contrarietats són cada cop més intenses i freqüents. Però no és lúnic que els preocupa. Tot i que té 4 anys, el Jan encara no parla, no mostra cap interès per jugar amb altres nens i, a més, troben que no reacciona al seu nom quan el criden. Diu la mare que dóna la impressió que no l'escolta. El pediatre li va fer unes proves audiomètriques i els resultats van donar que no tenia cap problema auditiu, així que els va suggerir que visitéssin un centre de salut mental. Després d'algunes proves, se'ls confirma que el Jan té autisme però pot seguir una escolaritat ordinària. I gràcies al treball conjunt entre pares, mestres, psicòlegs (a més d`altres professionals que intervenen) ha permès als pares entendre les reaccions del Jan i anticipar-se a elles, ajudant-lo a demanar ajuda, expressar les seves emocions i acceptar alternatives quan l'objecte o persona desitjat no és a l'abast.

 

Pàgines web sobre l'autisme:

Autismo España: www.autismo.org.es 

Autism speaks: www.autismspeaks.org 

Espectroautista.info: www.espectroautista.info 

 

Pel·lícules:

Unes altres veus, una mirada sobre l`autisme. Direcció: Silvia Cortés, Iván Ruiz. Documental. 74 minuts. Barcelona. 2012.

María y yo. Direcció: Félix Fernández de Castro. Documental. 80 minuts. España. 2010.

 

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons