Com ensenyar al meu fill que deixi de mullar el llit?

L’enuresi nocturna infantil és l'emissió incontrolada d'orina durant el somni en nens a partir de 5 anys. De manera habitual ens hi referim amb el nom d'incontinència infantil. I tot i que es viu com un fet puntual, el cert és que afecta al 20 per cent dels infants i té major incidència entre els nens que en les nenes.

Quan i com un nen deixa de fer-se pipí

El control d'esfínters és un procés que precisa de la maduració del sistema nerviós central i que depèn de l'aprenentatge del nen. El primer moment de control d'esfínters sol estar a partir dels 18 mesos. En aquesta edat el nen no controla el pipi, però percep la sensació d'orinar-se damunt i ho comunica. Més tard, a partir dels 20 mesos, el nen pot anticipar la sensació d'orina. Sobre els 2 anys el nen inicia el control diürn i en alguns casos pot sol al bany o amb l’ajuda dels pares. En general, el control complet d'esfínters, que és el control nocturn, s'aconsegueix al voltant dels 3 - 4 anys.

En el cas que l’enuresi persisteixi hem de fer una consulta al pediatre per si observa algun indicador orgànic que impedeixi fer el control de la micció de forma adequada. Pensem que en alguns casos, l’enuresi està relacionada amb una excessiva relació de dependència amb la mare que no ha sabut resoldre bé.

Quan  ens comencem a preocupar

A partir dels 5 o 6 anys d'edat, si la enuresi persisteix, tant el nen com els pares ho perceben com un factor que repercuteix negativament en la qualitat de vida del petit. Molts nens ho consideren com un fracàs personal i temen situacions com quedar-se a dormir fora de casa i que els amics s'assabentin que encara es fan pipi al llit.

Pautes a seguir

És molt important parlar amb el nen o nena per saber el grau de preocupació i de compromís en la resolució del conflicte. Hem de dir-li que nosaltres l’ajudarem, però que és ell/a qui ha de fer l’esforç per aconseguir-ho.

Donarem la confiança que ho pot fer i nosaltres confiarem en ell. Proposarem que a partir d’aquest moment ell/a es compromet a resoldre el seu problema. Treurem els bolquers, i sobretot, no farem retrets. Haurem de mirar de no beure gaires líquids abans d’anar a dormir i fer un pipí abans d’anar al llit.

A la pràctica

  • En el moment d’iniciar el control d’esfínters, hem de ser constants i no desanimar-se si s’escapa de nou.
  • Un cop hem tret el bolquer no l’hem de tornar a posar.
  • Hem d’entendre que el nen no sap com fer-ho i no ho fa expressament.
  • Hem de valorar els petits avenços que vagi fent.
  • Hem de fer-li saber que confiem en ell/a perquè ell/a també hi pugui confiar.
  • Hem de mantenir-nos en les pautes donades i ser constants.
  • Com puc ajudar a que no se li escapi el pipí?

    Els pares podem despertar el fill al cap de dues hores d’haver-lo posat a dormir amb la intenció que el nen faci treballar la seva bufeta sota la seva voluntat. Després el tornarem al llit i ha d’estar molt atent a si torna a sentir ganes d’anar al vàter. A mesura que el control es faci present, deixar de despertar-lo a les 2 hores fins que ell sol tingui el control de la bufeta.

  • Què fem quan se li escapa al pipi?

    En cas de que se li escapi el pipí l’hem d’involucrar a canviar els llençols. Anirà molt bé que ell mateix els porti a la roba bruta i es torni a fer el llit. Un cop li haguem ensenyat el què ha de fer serà ell qui es faci càrrec de tot: Ajudarà a plegar llençols, el pijama, a desar la roba al armari, i tindrà cura de rentar-se i de cuidar del seu cos.

  • Com puc motivar el meu fill a superar aquest moment?

    Podem fer un calendari de control, en el qual hi anotarà diàriament si s’ha fet pipi  o no. Podem utilitzar colors, dibuixos, en funció de l’edat del nen. D’aquesta manera ell podrà tenir una visió gràfica de com porta el control. També podem donar algun premi si hi posa molt d’interès, encara que s’ha de valorar que el premi és aconseguir el control d’ell mateix i fer-se gran.

 

En Manel, un nen de 7 anys que portava bolquer a la nit i li feia vergonyar anar de colònies.

En Manel estava preocupat pel seu problema. La mare havia intentat de treure-li el bolquer, però el Manel no controlava i la mare li tornava aposar quan començava a fer fred. El Manel i la mare van fer un contracte amb la terapeuta, van acordar llençar els bolquers. La terapeuta va confiar en que tots dos seguirien al peu de la lletra les seves indicacions i aquell mateix dia van començar.

El Manel dormia pendent de no fer-se pipi, la mare el cridava abans d’anar a dormir i ell accedia a despertar-se i anar al vàter, després tornava al llit. Els primers dies se li va escapar i a partir de la segona setmana ja no s’ho feia tan sovint . Al noi complia amb els pautes a dalt esmentades, el dia que mullava el llit tenia molta feina i el dia que s’aixecava sec la mare li feia el llit. Ell venia ales visites amb el calendari de sol o pluja , cada vegada hi havia més sols. Al cap de tres mesos de tractament se’ls hi va donar l’alta clínica del servei. Va ser un treball de confiança mútua entre el nen, la mare i la terapeuta.

 

Enllaços d'interès: